 |
| Publicat a Las Provincias el 26-02-2015 |
Disculpes amb la boca petita, l'alcaldessa "es va quedar en blanc" encara que havia preparat un discurs que deixà de banda per massa formal. Va preferir recórrer a l'espontaneïtat i "el caloret" del momentàs faller, la crida. El ridícul públic, gravat per a sempre, augmenta amb les declaracions de la batllessa ("caloret" existeix -afirma), amb les xapetes de suport dels regidors de l'ajuntament, amb les declaracions de solidaritat d'alguns presumptes lectors de Las Provincias, que opinen que els valencians parlem així cada dia, etc.
Les sàtires que se n'han fet des del primer minut d'aquesta relliscada perduraran llargament i no seran fetes amb amabilitat per la majoria de valencians, no. No ho seran perquè Rita Barberà ha donat novament un mal exemple i de nou no l'ha esmenat com toca. Ho dic des del punt de vista sociolingüístic i tal. Espere que no em vinga ara cap alumne/a parlant o escrivint incorrectament tot fent servir l'argument d'autoritat de l'alcaldessa: li respondria que no utilitze una fal·làcia ad verecundiam (et ignominiam), si no afegim la més habitual de Rita: ad ignorantiam.
