En la darrera entrada del teu blog fes la memòria d'autoavaluació del curs. Et donem idees:
-Repassa totes les activitats i projectes que hem realitzat, quines aplicacions i programes hem usat.
-Destaca'n dues o tres que t'hagen servit més, on trobes que has aprés a fer coses útils i concretes o t'han servit per millorar les teues habilitats comunicatives i raona-ho.
-Destaca'n les queno t'han servit tant, t'han semblat costoses o poc profitoses, i que no són significatives per a l'assignatura.
-Comenta quina relació guarda l'assignatura amb el treball cooperatiu (companys, professor), amb l'aprenentatge experiencial (learning by doing), l'ús de rúbriques d'avaluació, etc.
-Quin ha sigut el grau d'implicació i interés personal.
-Fes una breu conclusió. Tens alguna proposta per a la programació del curs pròxim?
Estic molt content d'haver fet aquest projecte de la ràdio i supose que l'experiència per als alumnes també ha sigut emocionant i valuosa. Els programes s'han transmés en directe per Internet via Spreaker, on se'n troben replegats els podcasts perquè els pugueu sentir. Qui podia pensar que comptàvem a l'insti amb veus portentoses i tècnics de so tan qualificats. La veritats és que els dos programes magazine (Xe, que bo! i A la lluna de VLC) han quedat prou bé per a ser la primera experiència radiofònica dels alumnes d'Habilitats Comunicatives. Desimboltura, tècnica, amenitat, implicació, espontaneïtat... No sé si aquesta experiència de parlar a un públic determinat però invisible enganxa, trobe que sí. Jo, almenys, arran del meu assaig de programa amb la Miriam Civera (professora de Castellà a Secundària) és probable que continue fent algun capítol més. I què deuen pensar ara els alumnes sobre aquest projecte a punt d'acabar? Hi falta només el seu relat de l'activitat, i l'avaluació, que hauran de resumir als seus blogs els dies propers.
Incrustem ací els podcasts dels seus dos programes definitius, redons. Paga la pena passar una estoneta escoltant què han dit i com han completat els seus magazines respectius. Són molt amens. Enhorabona als locutors i la tècnica de so.
Els dos programes magazine que s'estan programant tenen en compte el compliment d'aquests objectius avaluables en quatre graus d'acompliment: (4), exemplar; (3), acomplit; (2), en desenvolupament; (1), principiant. La rúbrica s'aplica tant a la secció del programa presentada individualment com a la globalitat de l'espai magazine.
1.Saluda i presenta tots els continguts del programa (i de la secció), així com als locutors i els tècnics. Les seccions s'enllacen amb
2.Apareix una sintonia característica del programa a l'inici i el final; cada secció té una sintonia; hi ha jingles (o loops), amb varietat de podcasts (pregravacions breus) que amenitzen la informació de cada secció. Poden haver-hi efectes de so.
3.La informació aportada en cada secció és interessant, breu i novedosa per als destinataris (alumnes de secundària i batxillerat).
4.La secció (o el programa complet) es fa amena i entretinguda amb veus diverses, tocs d'humor o gags, Els espais s'enllacen i es presenten de forma explícita.
5.La fluïdesa lingüística del locutor és bona, amb riquesa expressiva, entonació diversa, emocions (no és monòtona o llegida). La correcció lèxica i gramatical és de nivell estàndard.
Aquesta rúbrica ens serveix d'orientació per a l'elaboració de l'escaleta i les pràctiques orals que hi fem (dues), abans d'emetre el programa definitiu. Amb 13 punts o més, la tasca estaria superada, altrament, caldria repetir-la per tal de millorar-la.
Imatge procedent del blog http://blogvisaosocial.com.br
M'ha sorprés avui, escoltant la ràdio, de saber que la nostra veu tenia també una diada commemorativa. No ens parem a pensar que moltes professions s'exerceixen mitjançant la veu: professors, jutges i advocats, capellans, periodistes, locutors, presentadors, actors... són les primeres que em vénen a la memòria. Les diades d'aquesta mena pretenen crear consciència de la importància i atenció que devem a les persones o coses. Per què la veu és important? Com que és la ferramenta imprescindible de la comunicació humana, l'hem de cuidar i detectar les malalties que poden afectar-li. En el pla professional, els qui usem la veu durant hores, hem de mantenir la larinx humitejada bevent aigua amb freqüència i, a més, hem de saber impostar-la, és a dir, hem de saber fixar la veu en les cordes vocals per a emetre el so plenament, sense vacil·lacions ni tremolors, sense esforços. Una tècnica que hem d'aprendre si no la treballem conscientment.
La veu és una de les nostres senyes d'identitat i amb ella expressem fins i tot els sentiments i els estats anímics. A classe fem nombrosos enregistramens de veu: debats, recitacions, exposicions... per a escoltar-nos i analitzar tot seguit. Als alumnes els recomane de gravar-se la veu per escoltar-la i millorar la modulació i l'expressió lingüística. Només així prenem consciència de la importància de parlar bé i de comunicar-nos amb rigor i expressivitat. Feliç dia de la veu.
Dies arrere hem començat el projecte amb el treball en grup: dos consells de redacció han presentat la seua escaleta (o guió radiofònic) al productor de l'emissora (el professor) per tal de proposar-li l'emissió d'un programa radiofònic de mitja hora amb quatre seccions diferents, per mitjà de l'aplicació onlineSPREAKER. Podeu trobar ACÍ un model com el que hem fet servir per al disseny i proposta d'escaleta.
Durant aquests dies de descans estic fent proves d'emissió amb Spreaker. Compte també amb l'ajuda d'una col·laboradora amb qui faré un programa per tal de familiaritzar-me amb la interfície de l'aplicació i amb la taula de mescles dels micròfons. Certament no és gaire difícil. Tan sols requereix que una persona s'encarregue en exclusiva dels comandaments de la consola (activar o anul·lar els micròfons, engegar els jingles, els loops, la música o els podcasts pregravats) mentre els altres porten el programa amb les diverses intervencions. Això requereix una bona preparació tècnica i l'assaig que farem durant la setmana de tornada abans d'emetre definitivament.
Avui s'ha presentat a la sala d'actes de l'institut, plena a petar, aquest videolit realitzat de manera col·lectiva pels alumnes de l'optativa de 2n de Batxillerat: sis lectures de poesia recreats amb imatges i música. La reacció del públic de secundària ha estat molt positiva: l'han escoltat amb interés i amb aplaudiments a cada poema. La jornada, vespra de vacances de Falles, l'hem dedicada a llegir poemes en valencià, castellà i francés de dones poetesses, moltes de les quals eren desconegudes per a la majoria. Com sempre passa, l'experiència de parlar en públic, una vegada superats els nervis, ha resultat molt entretinguda i bonica, amb ganes de repetir-la. Seleccionar, llegir, preparar la lectura d'un poema i anar més enllà tot recreant-lo amb videos, reconcilia amb, o introdueix a molts dels joves estudiants en la poesia. Fa goig veure com alguns els acaben memoritzant per a fer-los seus.
Després d'aquest balanç tan positiu, us presentem ací el videolit de la nostra participació en l'acte d'avui. Enhorabona a les autores i l'autor perquè hi han posat molt d'interés i qualitat en la recitació i en l'elaboració dels seus treballs.
P.S. Anys més tard (2017), incrustem també el bonic videoclip de l'alumnat de l'IES Càrcer per commemorar el dia de la Dona (8 de març). Escoltem-lo.
Te’n podria dir mil
Aula de música de l’IES Càrcer (lletra)
Un dia vaig somiar que la història hem de canviar, reconèixer a les dones per a viure en igualtat
Dones
silenciades,
amb històries que contar
que pel fet de ser-ho,
amagades han estat
amagades han estat
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil, dones silenciades amb el vent de l’oblit Te’n podria dir una, te’n podria dir mil, dones silenciades amb el vent de l’oblit
Des del prinicipi han tingut complicacions i això no ha influit en les seues grans accion
No importa el gènere el que importa és el talent com l’aire que respires o en un llibre l’argument o en un llibre l’argument
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil, dones silenciades amb el vent de l’oblit Te’n podria dir una, te’n podria dir mil, dones silenciades amb el vent de l’oblit
io io io ioi hem de ser fortes recuperar la il·lusió io io io ioi equilibrem la balança ara és la dona qui s’alça
Te’n podria dir una, te’n podria dir mil, dones silenciades amb el vent de l’oblit Te’n podria dir una, te’n podria dir mil, dones silenciades amb el vent de l’oblit Te’n podria dir una, te’n podria dir mil, dones silenciades amb el vent de l’oblit Te’n podria dir una, te’n podria dir mil, dones silenciades amb el vent de l’oblit
El darrer projecte del curs consistirà a investigar sobre la ràdio com a mitjà de comunicació de masses i el seu llenguatge, escoltar, preparar i produir un programa de ràdio entre 4 o 5 persones (dos grups) de mitja hora de duració, transmés en directe per internet mitjançant un lloc web proveïdor d'streaming com ara Spreaker.
El projecte requerirà la investigació prèvia dels elements de què es compon una emissora de ràdio, els tipus de programes radiofònics existents, les característiques dels llenguatges específics, els tipus de guió, els proveïdors d'streaming, etc.
S'escoltaran diferents podcasts radiofònics o emissions en directe per a observar i comentar-ne les característiques (algunes emissores online, cliqueu).
Es crearan dos equips de guionistes-locutors de 4 persones i es formarà un tècnic o una tècnica de so amb habilitats tecnològiques i coneixement de l'anglés per a preparar els efectes de so i música pregravats en pendrive i per a manejar l'equalitzador i el programa d'emissió Spreaker.
Es podran portar alguns pc portàtils per a familiaritzar-se amb Spreaker. Treballarem amb el wifi del Departament de Valencià.
Abans, ens repartim les tasques per grups de 2 i investiguem una de les 4 àrees per tal de redactar una extensa entrada al blog (la segona) amb les conclusions dels punts investigats per parelles.
Breu història de la radiodifusió espanyola, importància actual d'aquest mitjà i tipus d'emissores existents. Càrrecs personals que componen una emissora gran.
Tipologia de programes radiofònics. Aprofundiment en, i caracterització del format de magazine: quins espais o apartats té. Cal esmentar programes actuals reals com a exemple.
Estructura i organització d'un programa radiofònic tipus magazine. Com fer un programa de ràdio. Com es prepara un guió radiofònic per a un magazine (cal triar entre les diverses propostes de guió existents).
Característiques del llenguatge radiofònic. Cal posar-ne molts exemples i incrustar algun podcast (àudio de programa) com a exemple de bones pràctiques. Proveïdors d'streaming per a ràdio per internet.
Hem seleccionat alguns power points i textos que aborden la majoria d'aquests punts, però la intenció és que vosaltes busqueu la informació adient amb el navegador per tal de reproduir-la en una extensa entrada de blog.
