dimarts, 5 de maig de 2015

Avaluació del curs

 
En la darrera entrada del teu blog fes la memòria d'autoavaluació del curs. Et donem idees:

-Repassa totes les activitats i projectes que hem realitzat, quines aplicacions i programes hem usat.
-Destaca'n dues o tres que t'hagen servit més, on trobes que has aprés a fer coses útils i concretes o t'han servit per millorar les teues habilitats comunicatives i raona-ho.
-Destaca'n les que no t'han servit tant, t'han semblat costoses o poc profitoses, i que no són significatives per a l'assignatura.
-Comenta quina relació guarda l'assignatura amb el treball cooperatiu (companys, professor), amb l'aprenentatge experiencial (learning by doing), l'ús de rúbriques d'avaluació, etc.
-Quin ha sigut el grau d'implicació i interés personal.
-Fes una breu conclusió. Tens alguna proposta per a la programació del curs pròxim?

diumenge, 26 d’abril de 2015

L'experiència de la ràdio

Estic molt content d'haver fet aquest projecte de la ràdio i supose que l'experiència per als alumnes també ha sigut emocionant i valuosa. Els programes s'han transmés en directe per Internet via Spreaker, on se'n troben replegats els podcasts perquè els pugueu sentir. Qui podia pensar que comptàvem a l'insti amb veus portentoses i tècnics de so tan qualificats. La veritats és que els dos programes magazine (Xe, que bo! i A la lluna de VLC) han quedat prou bé per a ser la primera experiència radiofònica dels alumnes d'Habilitats Comunicatives. Desimboltura, tècnica, amenitat, implicació, espontaneïtat... No sé si aquesta experiència de parlar a un públic determinat però invisible enganxa, trobe que sí. Jo, almenys, arran del meu assaig de programa amb la Miriam Civera (professora de Castellà a Secundària) és probable que continue fent algun capítol més. I què deuen pensar ara els alumnes sobre aquest projecte a punt d'acabar? Hi falta només el seu relat de l'activitat, i l'avaluació, que hauran de resumir als seus blogs els dies propers.

Incrustem ací els podcasts dels seus dos programes definitius, redons. Paga la pena passar una estoneta escoltant què han dit i com han completat els seus magazines respectius. Són molt amens. Enhorabona als locutors i la tècnica de so.

- - -

dissabte, 18 d’abril de 2015

Rúbrica d'avaluació del programa de ràdio

Els dos programes magazine que s'estan programant tenen en compte el compliment d'aquests objectius avaluables en quatre graus d'acompliment: (4), exemplar; (3), acomplit; (2), en desenvolupament; (1), principiant. La rúbrica s'aplica tant a la secció del programa presentada individualment com a la globalitat de l'espai magazine.

1.Saluda i presenta tots els continguts del programa (i de la secció), així com als locutors i els tècnics. Les seccions s'enllacen amb
2.Apareix una sintonia característica del programa a l'inici i el final; cada secció té una sintonia; hi ha jingles (o loops), amb varietat de podcasts (pregravacions breus) que amenitzen la informació de cada secció. Poden haver-hi efectes de so.
3.La informació aportada en cada secció és interessant, breu i novedosa per als destinataris (alumnes de secundària i batxillerat).
4.La secció (o el programa complet) es fa amena i entretinguda amb veus diverses, tocs d'humor o gags, Els espais s'enllacen i es presenten de forma explícita.
5.La fluïdesa lingüística del locutor és bona, amb riquesa expressiva, entonació diversa, emocions (no és monòtona o llegida). La correcció lèxica i gramatical és de nivell estàndard.
Aquesta rúbrica ens serveix d'orientació per a l'elaboració de l'escaleta i les pràctiques orals que hi fem (dues), abans d'emetre el programa definitiu. Amb 13 punts o més, la tasca estaria superada, altrament, caldria repetir-la per tal de millorar-la.


dijous, 16 d’abril de 2015

16 d'abril, diada internacional de la veu

Imatge procedent del blog http://blogvisaosocial.com.br
M'ha sorprés avui, escoltant la ràdio, de saber que la nostra veu tenia també una diada commemorativa. No ens parem a pensar que moltes professions s'exerceixen mitjançant la veu: professors, jutges i advocats, capellans, periodistes, locutors, presentadors, actors... són les primeres que em vénen a la memòria. Les diades d'aquesta mena pretenen crear consciència de la importància i atenció que devem a les persones o coses. Per què la veu és important? Com que és la ferramenta imprescindible de la comunicació humana, l'hem de cuidar i detectar les malalties que poden afectar-li. En el pla professional, els qui usem la veu durant hores, hem de mantenir la larinx humitejada bevent aigua amb freqüència i, a més, hem de saber impostar-la, és a dir, hem de saber fixar la veu en les cordes vocals per a emetre el so plenament, sense vacil·lacions ni tremolors, sense esforços. Una tècnica que hem d'aprendre si no la treballem conscientment.

La veu és una de les nostres senyes d'identitat i amb ella expressem fins i tot els sentiments i els estats anímics. A classe fem nombrosos enregistramens de veu: debats, recitacions, exposicions... per a escoltar-nos i analitzar tot seguit. Als alumnes els recomane de gravar-se la veu per escoltar-la i millorar la modulació i l'expressió lingüística. Només així prenem consciència de la importància de parlar bé i de comunicar-nos amb rigor i expressivitat. Feliç dia de la veu.

dimarts, 7 d’abril de 2015

Escaleta i tutorial d'Spreaker. Gèneres radiofònics

Logo del nostre canal de ràdio
Dies arrere hem començat el projecte amb el treball en grup: dos consells de redacció han presentat la seua escaleta (o guió radiofònic) al productor de l'emissora (el professor) per tal de proposar-li l'emissió d'un programa radiofònic de mitja hora amb quatre seccions diferents, per mitjà de l'aplicació online SPREAKER. Podeu trobar ACÍ un model com el que hem fet servir per al disseny i proposta d'escaleta.

Durant aquests dies de descans estic fent proves d'emissió amb Spreaker. Compte també amb l'ajuda d'una col·laboradora amb qui faré un programa per tal de familiaritzar-me amb la interfície de l'aplicació i amb la taula de mescles dels micròfons. Certament no és gaire difícil. Tan sols requereix que una persona s'encarregue en exclusiva dels comandaments de la consola (activar o anul·lar els micròfons, engegar els jingles, els loops, la música o els podcasts pregravats) mentre els altres porten el programa amb les diverses intervencions. Això requereix una bona preparació tècnica i l'assaig que farem durant la setmana de tornada abans d'emetre definitivament.
- - - - -

- - - - -


- - - - -
Amplia informació:
El guión de ràdio. (Presentació P.P. en castellà)
Model de guió radiofònic per a programa d'hora i mitja (text complet en cast.)
Com es proposa un programa radiofònic
Tutorial d'Spreaker en Scribd. (cast.)
Tutorial d'Spreaker en Power Point (cast.)
Exemple d'escaleta ja desplegada d'un programa (en DRIVE)

- - - - -
Gèneres radiofònics informatius:

Tema 1 - El lenguaje radiofónico
Tema 2 - Los géneros en radio
Tema 3 - La noticia en radio
Tema 4 - La crónica en radio
Tema 5 - La entrevista en radio
Tema 6 - El reportaje en radio
Tema 7 - Los informativos en radio

dilluns, 23 de març de 2015

divendres, 13 de març de 2015

Videopoemes per a la Diada internacional de la dona


Avui s'ha presentat a la sala d'actes de l'institut, plena a petar, aquest videolit realitzat de manera col·lectiva pels alumnes de l'optativa de 2n de Batxillerat: sis lectures de poesia recreats amb imatges i música. La reacció del públic de secundària ha estat molt positiva: l'han escoltat amb interés i amb aplaudiments a cada poema. La jornada, vespra de vacances de Falles, l'hem dedicada a llegir poemes en valencià, castellà i francés de dones poetesses, moltes de les quals eren desconegudes per a la majoria. Com sempre passa, l'experiència de parlar en públic, una vegada superats els nervis, ha resultat molt entretinguda i bonica, amb ganes de repetir-la. Seleccionar, llegir, preparar la lectura d'un poema i anar més enllà tot recreant-lo amb videos, reconcilia amb, o introdueix a molts dels joves estudiants en la poesia. Fa goig veure com alguns els acaben memoritzant per a fer-los seus.

Després d'aquest balanç tan positiu, us presentem ací el videolit de la nostra participació en l'acte d'avui. Enhorabona a les autores i l'autor perquè hi han posat molt d'interés i qualitat en la recitació i en l'elaboració dels seus treballs.

diumenge, 8 de març de 2015

Projecte: Programa de ràdio

El darrer projecte del curs consistirà a investigar sobre la ràdio com a mitjà de comunicació de masses i el seu llenguatge, escoltar, preparar i produir un programa de ràdio entre 4 o 5 persones (dos grups) de mitja hora de duració, transmés en directe per internet mitjançant un lloc web proveïdor d'streaming com ara Spreaker.

El projecte requerirà la investigació prèvia dels elements de què es compon una emissora de ràdio, els tipus de programes radiofònics existents, les característiques dels llenguatges específics, els tipus de guió, els proveïdors d'streaming, etc.
S'escoltaran diferents podcasts radiofònics o emissions en directe per a observar i comentar-ne les característiques (algunes emissores online, cliqueu).
Es crearan dos equips de guionistes-locutors de 4 persones i es formarà un tècnic o una tècnica de so amb habilitats tecnològiques i coneixement de l'anglés per a preparar els efectes de so i música pregravats en pendrive i per a manejar l'equalitzador i el programa d'emissió Spreaker.
Es podran portar alguns pc portàtils per a familiaritzar-se amb Spreaker. Treballarem amb el wifi del Departament de Valencià.

Abans, ens repartim les tasques per grups de 2 i investiguem una de les 4 àrees per tal de redactar una extensa entrada al blog (la segona) amb les conclusions dels punts investigats per parelles.
  1. Breu història de la radiodifusió espanyola, importància actual d'aquest mitjà i tipus d'emissores existents. Càrrecs personals que componen una emissora gran.
  2. Tipologia de programes radiofònics. Aprofundiment en, i caracterització del format de magazine: quins espais o apartats té. Cal esmentar programes actuals reals com a exemple.
  3. Estructura i organització d'un programa radiofònic tipus magazine. Com fer un programa de ràdio. Com es prepara un guió radiofònic per a un magazine (cal triar entre les diverses propostes de guió existents).
  4. Característiques del llenguatge radiofònic. Cal posar-ne molts exemples i incrustar algun podcast (àudio de programa) com a exemple de bones pràctiques. Proveïdors d'streaming per a ràdio per internet.
Hem seleccionat alguns power points i textos que aborden la majoria d'aquests punts, però la intenció és que vosaltes busqueu la informació adient amb el navegador per tal de reproduir-la en una extensa entrada de blog.

ENLLAÇOS orientatius:

divendres, 27 de febrer de 2015

Un exemple arxiconegut d'inhabilitats comunicatives

Publicat a Las Provincias el 26-02-2015
Disculpes amb la boca petita, l'alcaldessa "es va quedar en blanc" encara que havia preparat un discurs que deixà de banda per massa formal. Va preferir recórrer a l'espontaneïtat i "el caloret" del momentàs faller, la crida. El ridícul públic, gravat per a sempre, augmenta amb les declaracions de la batllessa ("caloret" existeix -afirma), amb les xapetes de suport dels regidors de l'ajuntament, amb les declaracions de solidaritat d'alguns presumptes lectors de Las Provincias, que opinen que els valencians parlem així cada dia, etc.

Les sàtires que se n'han fet des del primer minut d'aquesta relliscada perduraran llargament i no seran fetes amb amabilitat per la majoria de valencians, no. No ho seran perquè Rita Barberà ha donat novament un mal exemple i de nou no l'ha esmenat com toca. Ho dic des del punt de vista sociolingüístic i tal. Espere que no em vinga ara cap alumne/a parlant o escrivint incorrectament tot fent servir l'argument d'autoritat de l'alcaldessa: li respondria que no utilitze una fal·làcia ad verecundiam (et ignominiam), si no afegim la més habitual de Rita: ad ignorantiam.

diumenge, 8 de febrer de 2015

Ensenyar a ser un bon orador: l'assignatura pendent

Font de la imatge: Diari ARA.CAT
La comunicació oral passa per diferents fases: un 100% és el que es vol dir, un 90% el que es diu, un 50% el que s’escolta, un 40% el que s’entén i només un 20% el que es recorda l’endemà. Aquests percentatges, que recull un estudi elaborat per universitats nord-americanes, poden reduir-se encara més si l’orador no sap comunicar-se. Professors universitaris coincideixen a assenyalar que el nivell d’expressió oral dels estudiants de secundària i dels d’estudis superiors és “insuficient” i alerten que aquest tipus de comunicació és una de les competències pendents del sistema educatiu català. “Tot i que forma part dels currículums, pocs centres educatius ho treballen a consciència”, apunta Guillermo Bautista, professor de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 

En el currículum d’educació primària s’inclou el treball de la comunicació oral. En el de secundària, però, ja no hi ha cap apartat específic. Portaveus del departament d’Ensenyament argumenten que cada centre té autonomia per treballar-la. Alhora, puntualitzen que des de la Conselleria es col·labora en activitats que fomenten aquest tipus d’expressió com ara el certamen de lectura en veu alta infantil i juvenil i els premis Dialoga. El primer fa més de deu anys que se celebra, l’organitza la Fundació Enciclopèdia Catalana i en l’última edició hi van participar més de 64.000 escolars. El segon el convoca Esade i promou la cultura de la mediació.
L’expressió escrita té massa pes
Però, per què es deixa en un segon terme la pràctica de l’expressió oral? “Tot i que en algunes escoles es treballa, per inèrcia l’expressió escrita continua tenint molt de pes dins del currículum”, assegura Glòria Sanz, professora de didàctica de la llengua a la Universitat de Girona (UdG). Bautista afegeix que el sistema educatiu està basat en textos tant llegits com escrits. La coordinadora de la lliga de debat que organitza la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Eulàlia Solé, alerta, però, que als alumnes no se’ls proporcionen els recursos necessaris per expressar la idea que volen transmetre. “Això fa que quan arriben a la universitat tinguen serioses mancances a l’hora d’exposar els seus treballs”, explica. Els tres docents universitaris coincideixen a matisar que tenir una bona expressió escrita no implica necessàriament ser un bon comunicador. En els missatges orals -recorden- és clau la comunicació no verbal: com et mous en l’espai o l’entonació de la veu.
La vergonya, el gran enemic
La falta de seguretat és el gran enemic dels alumnes a l’hora d’afrontar el repte de parlar en públic. “Tenen molta vergonya”, explica Bautista. Per evitar-ho s’ha de treballar aquest aspecte, sobretot a secundària. “Agrupa la franja d’edat en què els alumnes comencen a tenir sentit del ridícul”, diu Bautista. Conscient d’aquesta situació, Iolanda Traver, professora de Llengua i literatura catalanes de l’Institut Lauro de les Franqueses del Vallès, fa anys que incorpora a les classes de segon, tercer i quart d’ESO l’elaboració i escenificació d’un debat. El mateix alumnat tria el tema que tractaran (des de l’ús de les xarxes socials fins a l’avortament) i, posteriorment, s’encarreguen de buscar informació. “A classe treballem que les fonts que consulten siguen fiables, els arguments, el llenguatge verbal i no verbal i els rols que desenvoluparà cada alumne”, detalla Traver. En el debat hi ha dos moderadors -el que marca les pautes de la taula i el del públic-, els membres que enceten el diàleg i el públic, que també hi participa. Alhora hi ha un observador que s’encarrega de valorar com ha anat l’exercici. L’activitat s’enregistra perquè tant la professora com els mateixos alumnes puguen avaluar-la. “És la manera que vegen els seus vicis. El principal error que comenten és que els costa posar-se al lloc dels altres”, indica Traver, que reconeix que el fet que siga una activitat puntuable per a la nota final és clau perquè els alumnes s’hi impliquen i la preparen.
Els tres professors universitaris també són partidaris que la comunicació oral tinga pes en les avaluacions dels diferents cicles educatius. “Milloraria, segur, el nivell de l’alumnat”, manté Solé. Aquesta competència és bàsica en el currículum del sistema educatiu dels països anglosaxons, un fet que es reflecteix, segons els tres experts, en el bon nivell de comunicació oral dels universitaris anglesos. Quina és l’edat idònia per començar a treballar-la? “Des de ben petits”, coincideixen. Hi ha diferents mètodes per fer-ho, com ara obres de teatre o, senzillament, que expliquen com ha anat el cap de setmana als seus companys de classe. “El mestre ja l’hauria d’orientar dient-li que apuge el to de veu, que estiga tranquil, que mire els seus companys...”, puntualitza la coordinadora de la lliga de debat de la UPF. Els especialistes mantenen que el treball d’aquesta competència ha de ser sempre transversal (no en format assignatura) en totes les matèries, “des de les llengües fins a les matemàtiques”.
On s’ha de mirar?
Els errors de l’alumnat català a l’hora de parlar en públic són diversos. En comunicació no verbal no miren l’interlocutor, no saben com col·locar-se i moure’s per l’espai o no gesticulen. Parlar ràpid, no estructurar correctament els arguments, utilitzar un to de veu monòton, un llenguatge inadequat i un mal ús dels silencis són altres aspectes que han de millorar. En comunicació oral, doncs, queda molt de camí per recórrer. “Hauria de ser una aposta generalitzada tant de les administracions com dels implicats en el sistema educatiu”, conclou Solé. Un bon inici seria determinar quin nivell tenen els estudiants, ja que cap organisme oficial ho ha analitzat mai. Per contra, hi ha nombrosos informes que avaluen quina és la seua evolució en l’aprenentatge escrit.


Autora: ELISABET ESCRICHE
- - - - - - -
FONT: Diari ARA.CAT. (31 de gener de 2015)
- - - -

divendres, 6 de febrer de 2015

Inici del cicle de conferències


Us presente el cartell anunciador del 1r cicle de conferències (breus) sobre Les habilitats comunicatives i els llenguatges que vosaltres inaugurareu aquesta avaluació. Clicant sobre la imatge podeu descarregar-lo en format original. Els treballs avancen a bon ritme i trobe que dilluns vinent Elena i Laura podran realitzar les seues exposicions amb èxit. Jo duré el comandament a distància per passar el power point, la càmera per a enregistrar-vos, els micròfons varis (sense fil i de pinça), i disposarem d'un faristol per a deixar i consultar els vostres apunts sobre la marxa. Sobre l'escenari us situareu al costat de la pantalla de manera quasi obliqua per tal que pugueu mirar cap al públic i cap al power point projectat sense dificultats, ja que no veureu bé la llunyana pantalla de l'ordinador. Els micròfons de la sala d'actes són prou potents per a parlar sense esforç. De tota manera, si l'enregistrament es fa amb eco, acabarem fent servir el micròfon de pinça.

Vosaltres haureu de portar el vostre material de suport (folis del tema a desplegar) i el power point en format pptx si té animació o transicions vàries, o en pdf si les diapos són fixes, dins del vostre pendrive. Jo duré també còpies de les presentacions. En principi manejarem les que tenim allotjades en DRIVE (pla A i B, per si ens falla Internet). Si voleu convidar companys o familiars a la vostra conferència... seran benvinguts.

Aquests dies estaré pendent del final dels vostres escrits i presentacions per a assessorar en allò que necessiteu. I sense nervis. Vosaltres mateixes en coneixeu els remeis per tal com teniu ja una mica d'experiència de parlar en públic i també n'esteu estudiant els trucs. Ànim!!!
- - - - - - - 
Rúbrica d'avaluació de la conferència breu (cliqueu)
- - - - - - -
L'aplicació en línia utilitzada per a fer el cartell és BITESLIDE (feu clic).
- - - - - - -

dissabte, 31 de gener de 2015

3r lliurament de videoblogs i descans fins abril

Les Laures de classe gravant el videoblog 'La meua estranya odissea'
"Com més va, millor els feu" seria la valoració general dels vostres darrers treballs amb els videoblogs. Els guions estan més elaborats i esteu comprenent que la senzillesa és un punt. No cal fer muntatges complexos per a expressar amb gràcia o competència temes i gustos personals que arriben al públic. Però, estarem generant seguidors dels videoblogs? Probablement sí, encara que no siguen nombrosos. Avui, per exemple, un alumne de 2n ESO m'ha preguntat: "Toni, no vas a fer més vídeos com el de Flash?" Li he dit que potser en faré un altre més endavant, així doncs, un nou compromís a complir. De tota manera, fins abril no tenim previst gravar el 4t i darrer videoblog del curs. Això sí, haurà de ser explosiu. Pensem ja sense pressa de què parlarem per acomiadar-nos d'aquest gènere tan atractiu.

Aquesta entrada va destinada a enllaçar el 3r videoblog de cada alumna/e amb l'entrada que el presenta o directament amb YouTube si no n'ha fet la ressenya. Confiem que us agraden.

divendres, 30 de gener de 2015

La conferència sobre la conferència

Escola de pares i mestres. VLC. 2012
Avui hem explicat a classe en mitja hora aproximadament algunes de les característiques que ha de tenir una bona conferència sostinguda per la persona "experta" en un tema que explica al públic. I ho hem fet sota el format de conferència breu, amb el power point que adjuntem en aquesta entrada, una fórmula d'expressió oral formal que a molts ens causa respecte -i nervis-, encara que toca dissimular-los. És clar que quantes més vegades practiquem aquest gènere, més domini tindrem de la situació. Paga la pena passar aquest "tràngol" per tal de desenrotllar les nostres habilitats de cara al públic. 

La setmana vinent haurem d'acabar el resum que cadascú fa del seu llibre i dedicar una o dues hores a elaborar el power point en línia tot compartint-lo amb el professor també. A més, començarem a memoritzar els continguts de cada resum. Quant als resums, aquest cap de setmana i els primers dies de la pròxima, estaré pendent dels textos compartits per a donar-vos consells i fer-hi correccions. Trobe necessari que mirem dilluns alguna utilitat de les presentacions de Drive, com ara notes de l'orador i animacions, per si les voleu fer servir. Dimarts i dimecres continuarem a l'aula d'informàtica i divendres podem fer xicotets simulacres d'exposició oral a classe. Com diu no sé qui: Tic, tac, tic, tac...

- - - - - - - - 
>>> Recomane llegir els posts de Vicky i de Laura C. sobre el que pensen del tema (cliqueu).
- - - - - - - -

dimecres, 14 de gener de 2015

2a rúbrica per al videoblog

http://qualityrubrics.pbworks.com/w/page/992395/Home
En plena fase creativa, ja estem ideant el 3r guió per al videoblog, convé recordar aquells aspectes observables que hem perfilat entre tots al mes de desembre. Després d'aquella sessió de reflexió i selecció d'objectius facilitada per l'experiència que ja tenim amb la producció dels primers vídeos, el professor ha hagut de reduir els objectius a 8 elements amb les explicacions per a entendre'ls i tenir-los molt en compte. Cada objectiu observable es descompon en un màxim de quatre apartats, de manera que l'incompliment de cada apartat rebaixe de manera escalar la qualificació entre 4 i 1 punt. De tota manera, la rúbrica sempre és un mitjà d'aprenentatge i autoavaluació, més que un fi exclusivament qualificador. Ens orienta als estudiants i als professors.

________________
Accés a la primera rúbrica, utilitzada anteriorment (cliqueu)
- - - - - - - -